793

El mercat és un lloc molt curiós. 

M'agrada caminar entre les botigues de fruita i verdura buscant aquella ganga, en aquella paradeta petita, amagada, que després li dona un gust enacara més exquisit. 

Caminar pel mercat m'entres escolto la meva música em fa sentir bé. 

I si a estones plou i després, sense voler,  el sol et somriu, encara que la cama dreta em digui a crits que vol 5 minuts de descans, ja que encara son presents els efectes d'una setmana plena de partits de futbol i entrenaments de bàsquet com feia anys i panys que no ho petava tant amb l'esport... 

....Joan!!!!!Joan siusplau, soc la teva cam dreta. La bona. Amb la que xutes. Amb la que hi tens més confiança. No veus que sembles un "tullit"?? És més, ets un tullit de merda!!! camines casi de costat arrossegant la cama animal!! Que la gent et mira i pensa "...tant jove pobre....i amb la cama així..." T'enrecordes de dimarts? Si si no et facis el murri, dimarts el bessó va pujar cap amunt! Però ahir, ke m'estava recuperant encara...recordes aquella puntada de peu que vaig rebre? que et va deixar estès a la gespa durant un minut i que al final et va fer dir a la gent " I'm done".... vols fer el favor de.....

Al principi la cama ha donat guerra però, al cap d'una estona de no escoltar-la, ha decidit callar.

Amb la motxila plena amb la millor verdura, les maduixes més fresques i el pa més bo del to0ot el mercat. Només em quedava una cosa. 

El póster.

Fa molt de temps que anava darrere d'un póster, però no savia quin. L'habitació ja me l'he fet meva, però encara falten coses.  Però això estava apunt de canviar. Ja sabia on trobarlo.

Aquí están!! seeeeee!!! soc devant dels póster i només em queda buscar i rebuscar  allò que tantes ganes tinc de trobar. 

-La filosofia de l'Adela-

Quan busques algo per tu, quan t'has de decidir per alguna cosa, ja siguin materials o no. Sempre tria allò que t'agradi més. Allò que et faci senitr realmente especial. Allò que creguis que és el millor del món per tu!!! 

Aquesta premisa sembla mol senzilla, però no ho és creume. Ok, comencem a buscar.

M'entres anava buscant pensava...-Bé, jo vull el millor poster del món. No em conformaré amb un normal o un xulo. No. Vull el millor. El que només entrar a l'habitació no em deixi indiferent-...ostia, aquest no està malament, pseee, el guardo com a opció si no trobo res mes ( meeeeeeeec. això és un clar indicatiu de que no és el millor poster del món. No el compris encara que no trobis resssss més)...

- Fuck it!!! mira aquest!! bua bua bua jal ticc!!!! és genial, brutal, magnífic, buaaaaa...però nose. vols dir? esque putser....

Després de 10 minuts de dubtar entre els 2. El genial i l'alternativa per si no trobava res. M'he decidit per l'alternativa. Pk??? No ho se, es estúúúúúpid!!! No se de que collons dubtava i tampoc tenia per gastar en 2 posters, nomes hi havia ocpió a triarne un. He triat el normalet. Moltes vegades fem el subnormalet. Avuí he fet el subnormal triant l'opcio que menys em convencia. Perque? no ho se. He pensat que millor l'altre i que el més que ve vindria a buscar aquest.

 Avegades quan desitgem realment una cosa i arriba el moment en que la tens devan i la pots acariciar, comencen a sortir dubtes de sota les pedres a cada cantonada. 

Això és extrapolable a coses tan senzilles com comprar-te unes bambes fins a coses tant crucials com que aquella noia és la noia de la teva vida i vols passar la resta de la teva vida al seu costat. Si ja ho se, son 2 coses que no tenen res a veure i, a priori, incomparables. Els nivells son molt diferents. Però si ho analitzes detingudament, hi trobes algunes conexions.

Això et passa quan t'importa les coses que fas i les valores. Crec que llavors tot és més interessant!!! fins i tot anar a triar un póster! Quina gràcia té comprar per comprar? o triar per triar? cap!

Fent camí amb la bici cap a casa, m'he aturat a un semàfor. La cama ja començava a gemegar un altre cop. I de cop, una veueta ha preguntat...-És el que volies realment?-... -No-... he contestat. -El que era espectacular era l'altre!, el que em fa somriure cada vegada que el veig és aquell altre!! I si el més que ve ja no hi és?? em moro .... ostia!!!

He donat la volta amb la bici i he fet cap a la botiga altre cop. Al entrar li he explicat al dependent el meu dilema però d'una manera molt més senzilla, no fos cas que descobrís que estic com un llum. Molt amablement m'ha dit que no hi havia cap problema per canviar-lo.

He anat cap a la zona dels póster i he buscat el que estava exposat per saber la referència. 793. Aquest és el meu!! He anat a les estanteries on eren tots i he buscat el 793. MEU!!!

Cada cop que entro a l'habitació, un somriure indescriptible desfila per la meva cara. I serà així fins a la fi dels dies. Aquest póster ja te una història a darrere.

Lo millor de tot això, a part de que ja el tinc penjat a l'habitació, és que l'Adela tenia raó. Com casi sempre.

Si t'agrada alguna cosa, si desitges alguna cosa i finalment la trobres...Abraçala collons, que demà potser ja és massa tard.

P.D: Evidentment, si vols somriure amb mi mentre mirem el poster, hauràs de ferme una visita. 

P.D: "Helplessly Hoping" by Crosby, Stills & Nash


P.D: Avuí hi ha clàssic. Som més que un club. Visca el Barça i visca Catalunya!

Escriure

Cada dia em passen pel cap milers de coses. El moment en que més desconecto del món real i penso és durant els 5 o 10 minuts que tinc de la facultat a casa, a la tarda. Lo que donen 5-10 minuts, quina por. La desconecció és tal que si algú em diu algo m'ho ha de repetir perquè casi ni m'en adono.

Avuí escric perquè ho nececito. Avuí simplement tinc ganes descriure, tinc ganes de parlar amb tu. Simplement tinc ganes d'una conversa a mitja tarda, una conversa d'aquelles en que et sents tant i tant bé que comencen després de dinar i que podrien durar per sempre. Tu. Jo. I potser la tant anyorada "amarga" companyia d'una estrella.

Mals moments. No t'he parlat de mals moments encara. Evidentment que n'hi han de mals moments aquí. Bé, jo no els definiria com a mals moments ja que en cap moment m'ho he passat malament aquí, però si que hi ha dies en que estàs menys animat. Adonarte de que estàs desanimat quan estas vivint algo així encara et desanima més, ja que no ho entens. 

Però que hi ha de dolent en tenir un mal dia? apart de que tenir un mal dia no és algo bo, clar. 

Se suposa que tots i cada un dels dies de la nostra vida em de ser els més feliços del món? Ok si, intentar-ho està bé però? no és algo utòpic? 

Ens passen moltes coses durant el dia. La vida per mi son sensacions. Cada una de les coses que vivim ens transmet una sensació que pot ser agradable o desagradable. Aquesta sensació influeix directament en l'estat d'ànim. 

En un día ens poden passar moltíssimes coses. MAI seran totes bones o totes dolentes. Mi jugo el que vulguis.

Quan tenim un dia espectacular tendim a minitzar els efectes negatius o segurament ni ens n'adonem. Quan el dia és generalment dolent fem el mateix amb les coses bones.

Sincerament, crec en l'existència d'un equilibri entre lo bo i lo dolent. Son recíprocs. Son complementaris. És nececiten!

Tenim dret a tenir un día dolent. Hem de viure bons i mals moments. 

Quan siguin dolents, ens enrecordarem dels bons que ja em viscut, sabrem que són possibles, que son reals. Somriurem recordant-los. Segurament això ens farà veure que el nostre mal de cap no és tant important. Ens ajudarà a conviure amb el mal moment i a digerir-lo. Farà brillar les coses bones que ens han passat durant el dia encara que siguin tonteries que, a priori, no tinguin importància.

 

Llavors, el millor de tot.

Els bons moments. Abraça'ls! Estima'ls! 

Després de la tempesta arriba la calma. Quan arribin els bons moments, ens sentirem bé. Creuràs que ets feliç, realment ho ets de feliç! i per un moment, t'enrecordaràs dels mals moments viscuts. Et sentiràs orgullós d'haber-los superat. I el fet d'haber viscut mals moments. Dies dolents. El fet de recordar-los et farà aprofitar els dies bons com si fossin els últims dies de la teva vida. Gaudiràs cada estona, cada minut, cada segon, cada respiració, com si fos l'última. APROFITA'LS!!!!

Tot això no seria possible sense l'extranya sinèrgia entre els bons i els mals moments.

P.D.: Per mi, Això és el que acabo d'escriure. No em cansaré mai de veure'l. Algún dia ho faré. 

http://vimeo.com/34874881