Escriure

Cada dia em passen pel cap milers de coses. El moment en que més desconecto del món real i penso és durant els 5 o 10 minuts que tinc de la facultat a casa, a la tarda. Lo que donen 5-10 minuts, quina por. La desconecció és tal que si algú em diu algo m'ho ha de repetir perquè casi ni m'en adono.

Avuí escric perquè ho nececito. Avuí simplement tinc ganes descriure, tinc ganes de parlar amb tu. Simplement tinc ganes d'una conversa a mitja tarda, una conversa d'aquelles en que et sents tant i tant bé que comencen després de dinar i que podrien durar per sempre. Tu. Jo. I potser la tant anyorada "amarga" companyia d'una estrella.

Mals moments. No t'he parlat de mals moments encara. Evidentment que n'hi han de mals moments aquí. Bé, jo no els definiria com a mals moments ja que en cap moment m'ho he passat malament aquí, però si que hi ha dies en que estàs menys animat. Adonarte de que estàs desanimat quan estas vivint algo així encara et desanima més, ja que no ho entens. 

Però que hi ha de dolent en tenir un mal dia? apart de que tenir un mal dia no és algo bo, clar. 

Se suposa que tots i cada un dels dies de la nostra vida em de ser els més feliços del món? Ok si, intentar-ho està bé però? no és algo utòpic? 

Ens passen moltes coses durant el dia. La vida per mi son sensacions. Cada una de les coses que vivim ens transmet una sensació que pot ser agradable o desagradable. Aquesta sensació influeix directament en l'estat d'ànim. 

En un día ens poden passar moltíssimes coses. MAI seran totes bones o totes dolentes. Mi jugo el que vulguis.

Quan tenim un dia espectacular tendim a minitzar els efectes negatius o segurament ni ens n'adonem. Quan el dia és generalment dolent fem el mateix amb les coses bones.

Sincerament, crec en l'existència d'un equilibri entre lo bo i lo dolent. Son recíprocs. Son complementaris. És nececiten!

Tenim dret a tenir un día dolent. Hem de viure bons i mals moments. 

Quan siguin dolents, ens enrecordarem dels bons que ja em viscut, sabrem que són possibles, que son reals. Somriurem recordant-los. Segurament això ens farà veure que el nostre mal de cap no és tant important. Ens ajudarà a conviure amb el mal moment i a digerir-lo. Farà brillar les coses bones que ens han passat durant el dia encara que siguin tonteries que, a priori, no tinguin importància.

 

Llavors, el millor de tot.

Els bons moments. Abraça'ls! Estima'ls! 

Després de la tempesta arriba la calma. Quan arribin els bons moments, ens sentirem bé. Creuràs que ets feliç, realment ho ets de feliç! i per un moment, t'enrecordaràs dels mals moments viscuts. Et sentiràs orgullós d'haber-los superat. I el fet d'haber viscut mals moments. Dies dolents. El fet de recordar-los et farà aprofitar els dies bons com si fossin els últims dies de la teva vida. Gaudiràs cada estona, cada minut, cada segon, cada respiració, com si fos l'última. APROFITA'LS!!!!

Tot això no seria possible sense l'extranya sinèrgia entre els bons i els mals moments.

P.D.: Per mi, Això és el que acabo d'escriure. No em cansaré mai de veure'l. Algún dia ho faré. 

http://vimeo.com/34874881