Diumenge

El diumenge és diumenge a tot arreu. 

A Catalunya estimo els diumenges. Diumenge per mi significa poder dormir una miqueta més del conte. Llevar-me, comprar el diari i esmorzar m'entres el llegeixo gaudint del sol que sempre fa. Els diumenges son pau itranquil·litat. Penses en la en el que ha vingut i en el que vindrà. T'adorms m'entres veus una peli després de dinar. El diumenge és una sensació. L'adoro.
Aquí, malgrat no faig el que faig a Catalunya, avui he tingut la mateixa sensació dels diumenges. Pau i trasquilat. Pensant en el que ha vingut i en el que vindrà. Si surts amb la bici el diumenge és genial. No hi ha ningú al carrer. És tot per tu.


Quan marxes fora, almenys jo, les sensacions que tens son estranyes. Et sents desprotegit. Ets en un lloc nou on no està acostumat a res. No ets a casa teva. La gent és diferent. Parlen diferent. Es comporten diferent. Et miren diferent. En el meu cas sempre que havia anat de viatge l'havia tingut aquest sensació. No acabes de sentir-teagust del tot enlloc on vas, amb això no vull dir que no disfrutis del viatge, simplement parlo de sensacions. Això pel que es veu dura un temps. 
Fa molts dies que hi penso. Aquesta sensació de desprotecció, de no ser a casa, va desaparèixer fa molts dies. La gent ja no et sembla tant estranya. Son persones igual que tu i fins i tot et comences a interessar per la forma en que tenen de veure i entendre les coses. El menjar ja no és estrany i fins i tot t'agraden les coses noves que menges. Els carrers ja no et semblen tots iguals i ja no tens la sensació que et perdràs si tires per un altre carrer que no sigui el de sempre.


Se que no estic a casa, i que enlloc del món m'hi trobaré com a casa. Però a casa hi he estat durant 24 anys. Masses. I ja tindré temps d'estar a casa. Em dol molt pensar i dir això però, ara miro cap a casa, cap a Barcelona, i no hi veig futur per mi a curt o mig plaç. Una cosa que quedi clara. Jo, vull viure a Catalunya. Però ara no és el moment. Els temps que corren ara no son gens bons. Tothom ho sap. Posar-me a treballar? encara no. No ho vull i segurament tampoc podria. Vull seguir estudiant. Vull seguir formant-me per d'aqui uns anys quan torni, poder contribuir amb tot el que he après i tot la meva experiència a que el meu país que és Catalunya tirí endavant.
La idea de buscar-me la vida a fora és molt temptadora. M'atrau moltíssim. Sigui aquí o a un altre lloc és igual. Les coses que pots arribar a descobrir són infinites. La gent, les cultures, el menjar, els idiomes. I el que pots arribar a aprendre tant en l'aspecte purament professional com en el personal és un tresor d'un valor incalculable.


Cada dia estic més convençut que el dia 1 de febrer va començar, per mi, una aventura amb totes les lletres de la paraula. Abans de marxar, tenia por. Tots els canvis, totes les decisions on has triar, on has de deixar coses que no vols deixar, persones, amics, família, no son fàcils, gens. No sabia que em trobaria. Però sabia que ho havia de fer. Qui no s'arrisca no pisca diuen. "El destí és l'amo dels que no volen obrir el seu propi camí" canten alguns. Aspiro a un munt de coses, no solsament a passar 6 mesos fora de casa. Això és només el principi d'algo molt important. Crec que aquest és el millor lloc on puc estar ara. És la millor opció. Nose si realment és el meu lloc, crec que es tarda molt a saber quin és el teu lloc, és molt difícil trobar el teu lloc. És molt difícil que absolutament TOT a la teva vida encaixi i rutlli a la perfecció. No és impossible evidentment. Crec que tots aspirem a aconseguir-ho algun dia. Però per aconseguir-ho no has de parar de buscar i buscar i provar i descobrir i fotre't osties i tornar-te a aixecar. Qui digui que és fàcil trobar el segur lloc a la vida menteix.


Tinc la sensació que això només acaba de començar i que no durarà només 6 mesos. Però bé, només és una sensació, amb el temps les coses poden canviar moltíssim. I és diumenge. Els diumenges tens temps de pensar en el que ha vingut i en el que vindrà. Potser només són tonteries de diumenge. Ara, les tonteries que pensava els diumenges de fa un any sobre el que podria venir no s'acosten gaire al que ha vingut. 
El que ha vingut és molt millor del que vaig somiar un diumenge fa un any m'entres prenia un cafè i el sol a la terrassa de casa.


M'agradaria compartir la meva tarda de diumenge amb tu. M'acompanyes a fer una volta per Nijmegen amb bicicleta? Vaaaaaaaa!! come on!! don't be lazy!!! Just doooo ittttttt! que no hauràs de pedalar! et porto jo!

P.D: Grabar i portar la bici al mateix temps és complicat així que disculpa les turbulències i demes imprevistos!