Me'n alegro!

Sortint de la facultat bora les 6 de la tarda, he respirat profundament. Baixant les escales. He mirat el cel que encara era blau, cosa estranya per aquí en les últimes dues setmanes. Feia una tarda especial. En aquell moment poca gent voltava pel carrer.

De cop, mentre caminava cap a la residència he trobat a faltar l'olor que fa l'ambient dels llocs on visc, la muntanya per on vaig a córrer, la platja, l'airet que es respira a la terrassa de casa a la nit.

Sense saber molt bé el perquè, la meva ment ha fet click i ha passat a considerar la idea de que porto un mes aquí. He fet memòria fins avuí i just m'he aturat a la reunió que just feia 20 minuts havia tingut amb el meu professor, en Jasmin. 5 segons després...He somrigut.

...2 setmanes abans

- “Finally, you got it!. I'm glad!” Li diu en Jasmin al Jos. En Jos és un altre dels estudiants que fan recerca pel Jasmin. És bon noi, no parla gaire però treballa molt.

Bé, jo hauria de continuar amb lo meu. Quín puto desastre. La veritat estic algo decepcionat perquè tot el que em intentat fins ara no ha sortit.

“I'm glad”...que collons vol ir “I'm glad”? Segurament serà bò ja que les reaccions li han anat bé. I ho ha dit somrient i content, cosa estranya. No és gaire de la broma en Jasmin. Però vull saber que vol dir en concret...Quan tingui una estona lliure ho miro al traductor.

...I'm glad! (enter) … M'en alegro! Ostia. En Jasmin és un tio que està sempre per la feina. Ell no ha vingut allà a fer amics. Son poques les vegades que deixa la Química aparcada i parla de qualsevol altra cosa i fins i tot sembla bon tio. Amb això no vull dir que sigui un mal tio però ell és el meu supervisor. És amb el qui he de passar contes. Espera resultats. No es el meu col·lega. El meu amic. El payo amb el qui puc anar a fer un birra per entendre'ns. I li ha dit “I'm glad!” i li ha somrigut. Deu estar ben content amb els resultats.

En canvi jo...val que amb l'anglès avegades és complicat i no puc discutir tant com voldria les coses que podriem intentar o canviar per fer funcionar el meu projecte...val que les reaccions no han anat bé...val que només porto 2 setmanes...però no soc ruc. Se que soc capaç de fer-ho. Se que puc obtenir resultats. Ho he intentat i ho seguiré fent, provaré totes les coses que hagi de provar. Jo vull un “I'm glad!”-

Bé, amb aquestes linies t'he intentat resumir els meus pensaments fa 2 setmanes. És un breu tall del que passava pel meu cap durant un mig dia al laboratori. Paraula per paraula.

...Avuí bora les 5 i mitja de la tarda durant la reunió que tinc amb el Jasmin al seu despatx cada divendres a la tarda per analitzar la feina feta durant la setmana, veure els resultats i planificar la setmana següent...

-...” All this results looks nice. I'm glad.” Eeep. Que? Que has dit? I'm glad?? osties...mmmm....merda. Si merda. Hola? Pk no estic saltant d'alegria? Perquè la meva ment no és un castell de focs artificials?? Tioooo. I'm glad!! no entenc res...I'm glad... i em quedo igual... -

-Des de que he sortit del despatx del Jasmin que no paro de pensar-hi. Perquè collons no he entrat en èxtasi que m'ho ha dit?. Llavors he començat a pensar en tot el que he fet aquestes setmanes. En totes les hores que m'he passat al laboratori. En els dies que sense voler-ho m'ha tocat apagar les llums del laboratori. Ens els RMN's dels meus productes finals. L'èxtasi és quan després de columnar i recristal·litzar et surt un espectre impol·lut!!!

Se que m'ho he currat un munt, se que ja tinc 4 productes finals. Tinc resultats. Les coses funcionen. I'm glad? Ok, gràcies. Te l'agraeixo un munt. Però se que no és a lo que realment aspirava. No es el que desitjava realment. A sentir-te'l dir. No és el meu objectiu aquí. El meu objectiu és aprendre i creixer dins del laboratori. Espavilar-me i obtenir resultats. I ho estic fent. Però per mi, per la meva pròpia satisfacció i pel benefici que em pugui reportar.... Ostia no fa fred. Iepp que han marxat els núvols. El cel és blau. Holanda no fa pas la mateixa olor que Catalunya...Quin dia és avuí? 3 de març....uhhmm...un més. Psee...prou bé no?¿...uhhmmm...”..I'm glad!”...( somrisc).-

Resultats. És una de les coses que he après aquestes setmanes. Quan fas recerca, el més important, l'únic amb que es fixa la gent, l'únic que et dona punts, el que fa que tot lo demés vagi bé son els resultats. Al menys al lloc on estic jo. Per molt que em dolgui és així. És un món molt competitiu. S'entén per resultats, BONS RESULTATS. Ja que els mals resultats no es consideren resultats. És trist però és així. O jugues amb aquestes regles o ten vas a casa.

Com he intentat explicar, les coses al lab ja funcionen. He entès també que el Jasmin no té perquè ser simpàtic i agradable. I jo tampoc amb ell. Amb tot això no vull dir que ens portem malament ni res. Tenim un relació estrictament professional. No som amics ni tampoc tenir perquè portar-nos com si ho fóssim. Tinc l'estranya punyetera costum d'intentar que la gent que m'envolta estigui còmoda amb mi i que se senti a gust. Intento ser agradable i simpàtic amb tothom. No dic que això sigui bo o dolent. Simplement és com soc jo, per sort o per desgràcia. I no se perquè però espero que la gent es comporti igual amb mi. I molt sovint m'enduc decepcions, però en el fons son estúpides. I el món no funciona així de cap manera. No parlo solament de la feina, parlo de la gent en general. Per tant he arribat a la conclusió des de ja fa un temps que he de prendre'm les coses amb més calma. I sobretot, relativitzar-ho. “Take it easy” que en diuen en anglès.Tenir diferents punts de vista i triar el més adequat. I és el que intento fer.

Fora de la uni les coses simplement flueixen! Les deixo fer. Intento disfrutar del màxims moments possibles sense estressar-me perquè m'agradaria tenir molt més temps per poder-ho fer tot. Les coses venen soles. És una sensació molt sútil i agradable que m'agradaria conservar quan torni.

...Fajitas night, Lasagne dinner, Casino's party, Fruit salad night...són els noms d'alguns dels sopars d'aquesta setmana...gordos. Som tots un gordacos. Amb tot el respecte. Ens cuiden massa bé.

Parit del Nijmegen vs Groningen (Rud Hesp és l'entrendor de porters del Groningen) a l'estadi, genial i atípica la manera que tenen de viure els partit aquesta gent. En un estadi de 12.000 localitats celebren cada, corner, cada falta i cada gol com si els hi anés la vida. Com si fos el gol que al minut 92 els ha donat la copa d'Europa a la mateixa final.

Underground. Boveda? Si? Recordes? Ok dons aquest garito no te res a veure en l'aspecte. Be si és un antro igual. Però la música és diferent que la dels altres llocs. La sensació és semblant a la que tenia allà. L'únic que a vegades hi falteu vosaltres. Hi faltes tu. Soc lluny. Però sovint m'enrecordo de tu. 

Una abraçada. Cuida't

I'm glad!

P.D: “Life in technicolor” de Coldplay