Sou Collonuts!

No m'agraden els adeus.
Encara que no siguin adeus, encara que siguin un " fins aviat" la sensació és la mateixa.

Aquests dies me n'he adonat de coses. Amb cadascun de vosaltres comparteixo coses molt diferents. És evident, no su iguals. Però tots sou imprescindibles. Aquests dies me n'he adonat que cap de nosaltres comparteix assignatures a la uni. Cadascú a seguit el seu camí però, seguim sent els mateixos de la primera Quimifarra i els mateixos que seiem a classe de Càlcul. I ens seguim veient i seguim fen coses junts. No tant sovint com voldríem però ho fem.

El Carles avui, quan ens em despedit m'ha dit algo que m'ha sobtat. "cuida't, ets un dels grans". M'ha fet pensar que em digués això. I si és veritat, tot és gràcies a vosaltres. Vosaltres em feu gran.


Aquest cap de setmana m'he adonat que faci el que faci amb vosaltres, tot té un color especial. És igual el que sigui. 

Sinó com s'explica que després d'un dia sencer fent el cabra per Utrecht el dia de "Queens day" suats i empapats de tot Baixem del tren, anem a petar al pati d'una escola de primaria a jugar la revenja de l'últim partit de bàsquet ( amb una visibilitat del 10 %) fins les 10 i mitja de la nit. Amb qui més ho podria fer això? no cal que busqueu, ja us ho dic jo. AMB NINGÚ.


Amb quí, si no és amb vosaltres, podria disfrutar recollint monedes del terra entre un mar de gots de plàstic, llaunes de cervesa i papers ,com si fossin el tresor més preuat del món, m'entres una munt de gent acaba la festa que ha començat a les 4 de la tarda?
Amb qui podria convertir un simple esmorzar en una interessant conversació on acaben sortint històries sorprenents dels nostres passats i que ens fan acabar posant al mòbil una cançó de "Paco Pil", "El Chivi" o la música de " Gladiator" en versió Pont Aeri?
Podria haver titular aquesta entrada " amb qui?". He fet be de no fer-ho, m'hagués fet pesat.

Només amb vosaltes podria esperar mitja hora dins d'una esglesia retinguts contra la nostra voluntat per una iaia, aparentment molt simpàtica i agradable, amb l'excusa de que ens ha preparat un concert d'Òrgan meravellós, on només falta que arribi l'organista.



Amb vosaltres tot flueix. Tot va a un altre ritme. Tot va al meu ritme. Sou diferents. Tots i cada un de vosaltres sou especials. Sou collonuts!

Amb vosaltres em sento especial. Em sento estimat, apreciat i valorat. Em sento part d'un grup genial i especial, em sento important en el sentit més humil i bo de la paraula.

La sensació que tinc ara mateix ja l'he experimentat altres vegades. Després d'uns dies insuperables, ara estic trist i alhora content.

El sentiment que predomina és el de tristesa, perquè heu marxat.

Content ho estic un munt encara que avui només faig cas a la part negativa del dia...ja sabeu.
Content perquè heu estat aquí. Content perquè us he pogut veure i abraçar. Ho estic perquè he passat un dels millors caps de setmana desde que estic aquí. Content perquè em feu feliç!


Sabeu de sobres que em costa demostrar els meus sentiments cosa que no significa que no en tingui. M'heu fet super feliç aquest cap de setmana. De veritat.

Moltes gràcies a tots. Us estimo!!!

P.D.: Ester i Álvaro, no m'oblido de vosaltres. Burros, no heu vingut! M'en deveu una ;).